L’artropatia neuropàtica o peu de Charcot

L’artropatia neuropàtica és coneguda també com a peu de Charcot en reconeixement Jean-Marie Charcot, el primer a descriure aquesta neuropatia crònica i degenerativa. L’artropatia neuropàtica és resultant de diferents neuropaties perifèriques. La neuropatia diabètica n’és la causa principal.

El peu de Charcot es caracteritza per eritema o enrogiment de la pell, inflamació aguda localitzada amb feblesa òssia que comporta esquinços, així com destrucció òssia, subluxació i deformitat del peu o fins i tot turmell. Tot això és conseqüència de diversos factors tals com la diabetis, la neuropatia sensitivomotora, la neuropatia autonòmica i els trastorns metabòlics ossis.

El peu de Charcot presenta una inflamació o edema generalitzat del peu, junt amb un reflex vascular neural que comporta una vasodilatació permanent amb la consegüent reabsorció activa del teixit ossi per pèrdua de la inervació simpàtica.

Aquesta vasodilatació contínua provoca una característica primordial del peu de Charcot que és l’augment de la temperatura cutània.

Encara que en fases agudes el pacient afectat d’artropatia neuropàtica pot referir dolor, la majoria d’ocasions sol estar disminuït. La neuropatia sensorial perifèrica al costat de la disminució del dolor són determinants en el peu de Charcot.

La remodelació òssia amb aparició de prominències òssies junt amb falta de sensibilitat, és un risc elevadíssim de formació de lesions en el peu o turmell i, en conseqüència, infeccions superficials o profundes d’aquestes lesions, que poden arribar a amputacions. Les deformitats òssies més freqüents són digitals, aplanament del peu o fins i tot remodelació òssia del peu en forma de balancí en fases tardanes.

La neuropatia és una característica típica del peu de Charcot. La diabetis és una causa determinant de la neuropatia.

El 80% de diabètics que pateixen la artropatia neuropàtica estan diagnosticats de diabetis en períodes superiors als deu anys i molts d’ells estan mal controlats.

Altres factors que afavoreixen aquesta neuropatia són l’alcoholisme, els traumatismes, la siringomièlia, el Parkinson, el VIH, la malaltia de Hansen o les malalties reumàtiques.

El pacient sol notar canvis estructurals del peu i fins i tot cruiximent dels ossos en deambular.

Eichenholtz classifica l’artropatia neuropàtica en 3 etapes:

a) Etapa I: Desenvolupament de l’artropatia. Destrucció i fragmentació òssia amb hiperèmia i canvis tròfics cutanis. Peu tumefacte i calent.

b) Etapa II: Coalescència. Inici de la reparació òssia així com desaparició progressiva d’alguns símptomes (rubor, edema i calor).

c) Etapa III: Consolidació òssia amb deformitat residual.

Per obtenir el diagnòstic precís, pot utilitzar-se la radiografia amb la finalitat de visualitzar fractures o subluxacions, calcificació d’artèries i reducció de l’angle d’inclinació del calcani en etapes avançades. Els canvis del peu de Charcot a nivell radiològic són tardans. Per això es recomana la Ressonància Magnètica per detectar canvis mínims en etapes primerenques. Cal no oblidar la importància de la història clínica, l’exploració física i els exàmens de laboratori.

El tractament conservador s’orienta a reduir l’edema del peu i prevenir possibles fractures. L’edema i l’augment de la temperatura es redueixen mitjançant la immobilització amb guix complet durant un mínim de 18 setmanes, que ha de ser reemplaçat periòdicament fins a igualar la temperatura de tots dos peus. Passada aquesta fase, s’utilitzen ortesis i fèrules de descàrrega i calçat adequat durant la deambulació en funció dels diferents graus d’afectació.

El tractament quirúrgic ha de realitzar-se com a corrector de deformitats, sobretot de l’articulació del turmell, desarticulació o osteomielitis.

La cirurgia no ha d’usar-se en fases agudes del peu de Charcot. L’objectiu quirúrgic és l’ús d’empelts ossis i artrodesis amb la finalitat d’estabilitzar i restaurar la posició i la funcionalitat, i prevenir posteriors destruccions òssies.

Peu de Charcot. Observi la pronación òssia de l’arc extern plantar.

El peu de Charcot provoca greus canvis del suport plantar.

Radiografia de perfil del peu de Charcot. Observi la imatge en balancí.

Radiografia dorsoplantar. Observi l’afectació en el peu esquerre.

Complicació del peu de Charcot. Úlcera plantar.

Complicació del peu de Charcot. Úlcera plantar amb osteomielitis.

Afectació del 5º metatarsià en el peu de Charcot. Observi la remodelació òssia que va sofrir el 4º dit.

Complicació del peu de Charcot. Úlcera plantar.

Suport plantar de descàrrega.

Bota de Walker