ETIOLOGIA DE PUBÀLGIA EN CORREDORS

És possible que a l’hora de córrer sentis dolor o sobrecàrrega en la zona d’engonals. Pot ser degut a moltes causes. Per això, si sents aquest tipus de molèsties, abans de res recomanem un bon estudi biomecànic de la carrera per a conèixer-ne la causa exacta.

Alguns corredors noten aquesta molèstia en la zona dels engonals que els impedeix córrer els quilòmetres que a nivell cardíac poden aguantar i abandonen el seu entrenament abans del que voldrien a causa d’aquest dolor. La preocupació augmenta quan dia rere dia la molèstia persisteix.

Abans de tot, tranquil·litzar a aquells que senten molèsties d’aquest tipus. Les molèsties o lesions no han de ser persistents per sempre i impedir-te córrer. Per tant, encara que per a la recuperació es necessiti un descans o baixar el volum o intensitat de l’entrenament, no significarà una pèrdua substancial del teu rendiment, sobretot per a aquells que tenen el focus en un objectiu competitiu concret com pugui ser una mitja marató o una marató agendada en el seu calendari.

El primer que has de preguntar-te és com estàs fent el teu entrenament: càrrega, volum, intensitat, experiència, entrenament de força, mobilitat, etc. Una de les coses que considerem més importants és aquesta preparació de força, flexibilitat/mobilitat que estàs fent paral·lelament als teus entrenaments de running. És molt habitual que els corredors que tenen el running com a esport principal tinguin abandonat qualsevol altre tipus de treball com el de força, mobilitat o flexibilitat, augmentant el risc de lesions. Així és que primer pregunta’t quin tipus de treball realitzes a més dels entrenaments de running. Si fas una bona preparació del teu cos per al running amb sessions d’entrenament, mobilitat i flexibilitat, i tens aquest tipus de lesions, és possible que siguis d’aquells/es esportistes amb un problema biomecànic que pot tenir arrel en diferents causes segons el teu cos, mobilitat, força, etc. Per tot això afirmem que preparar el cos per a córrer és imprescindible.

Per tant, esmentarem les diferents causes que poden provocar aquesta molèstia en els engonals i per què.

Les causes poden ser des de la falta de preparació amb treball de força, mobilitat i flexibilitat articular, calçat, problemes patològics, escurçaments musculars, poca o falta d’assimilació de la càrrega i volum d’entrenament de running, tècnica o el terreny entre les més habituals. Com veieu, algunes són intrínseques a l’esportista i altres extrínseques. En conseqüència, les primeres que s’han de comprovar són les intrínseques. És recomanable un bon estudi biomecànic que pugui comprovar si ve per una falta de treball o asimetria de força entre els músculs del costat dret i esquerre, mobilitat/flexibilitat articular per alguna mena d’escurçament muscular o problemes patològics. Una vegada analitzats aquests factors es podrà entendre si el problema resideix en una cosa intrínseca o si cal analitzar factors extrínsecs com el calçat, volum/intensitat de l’entrenament, terreny, tècnica, etc.

Generalment, serà una causa multifactorial, és a dir, serà degut a diverses causes, però sempre n’hi haurà una que afecti més que l’altra.

El dolor que es produeix en la zona inguinal té una conseqüència biomecànica i, per consegüent, s’està produint una falla biomecànica que estarà molt relacionada amb la mobilitat articular en maluc, la capacitat muscular dels rotadors interns i externs de maluc, la tècnica de carrera i altres factors que l’agreugin. A causa de diferents motius i depenent de l’esportista, s’està generant un problema biomecànic en maluc pel qual la musculatura està sofrint.

Generalment, el problema biomecànic en malucs que està provocant un dolor/molèstia o fins i tot lesió es veu majorment afectat quan la persona té baixa preparació de força i escurçament de la mobilitat de rotació interna de malucs. Per tant, en la recepció del pes en el contacte existeix una sobrecàrrega en aquesta zona que està portant al límit de la mobilitat en rotació interna de maluc quan aquesta és reduïda i que, sumat a possible control muscular insuficient o baixa força, comporta el fet que a la llarga existeixi sobrecàrrega muscular.

La limitació de la mobilitat de rotació interna de maluc pot ser òssia o muscular. Quan és òssia, té molt a veure també amb la posició de la pelvis, normalment més en retroversió que fa que els malucs girin cap a dins uns graus menys en comparació amb una pelvis més en anteversió. Quan es deu a escurçaments musculars també incideixen en aquesta posició de la pelvis més en retroversió, o escurçament de rotadors interns de malucs que tendeixen a sobrecarregar-se quan portem al límit l’articulació en els impactes. Si a aquests factors intrínsecs li sumem problemes patològics, calçat inadequat, una tècnica deficient, etc., els problemes poden ser un impediment per a córrer.

L’única manera de saber quina és la causa exacta, generalment alguna/s de les esmentades, és realitzar-se un estudi biomecànic complet que pugui determinar quin d’aquests factors es donen perquè s’ocasioni la molèstia. El tractament pot alleujar durant un temps, però amb el temps continuarà apareixent la molèstia o la lesió perquè no s’han treballat els factors que la causen.