Butllofes: Causes, clínica i tractament.

Una butllofa és un mecanisme de protecció de la pell mitjançant la formació d’una elevació cutània palpable i circumscrita que conté sèrum i líquid limfàtic. El despreniment o elevació de la pell sempre és a nivell epidèrmic.

La diferència entre butllofes o flictenes és el diàmetre de la lesió, sent les butllofes superiors a 0’5 centímetres i les flictenes inferiors.

Les causes són múltiples:

1) Per fricció: És la més freqüent i és deguda al mal ús de calçat o simplement per ser nous, també per caminades llargues. Les temperatures extremes (tant la calor com el fred) i la humitat, afavoreixen l’aparició de butllofes.

2) Cremades solars importants.

3)Cremades químiques, sobretot per productes àcids.

4)Dermatitis de contacte i èczema.

5) Reaccions al·lèrgiques.

6)Algunes infeccions víriques com l’herpes o la varicel·la.

7) Per congelació.

Els símptomes de les butllofes cursen amb enrogiment i dolor de la superfície cutània on s’estan formant, aixecament o enlairant de la capa externa de la pell i un estovament d’aquesta a causa del líquid contingut a l’interior.

Les butllofes vermelloses denoten que amb la fricció hi ha hagut un trencament d’algun vas sanguini proper a la superfície cutània barrejant la sang amb la limfa. El color groguenc o verdós ens indicarà la possibilitat d’infecció i per tant de pus a l’interior de la butllofa.

És recomanable visitar al podòleg sempre que existeixin butllofes on apareixen senyals d’infecció o el perjudicat sigui un pacient amb malalties de risc.

El tractament de les butllofes sol necessitar una sèrie de cures, si bé en flictenes petites milloren per si soles.

Sempre que es realitza una cura del peu, el primer que hem de fer és rentar-nos les mans amb aigua i sabó així com desinfectar la butllofa amb iode. Amb una agulla estèril o un petit bisturí perforarem la butllofa per drenar el líquid contingut sense retallar la pell ja que aquesta ens farà d’apòsit fisiològic. Una vegada drenada la butllofa, tornarem a desinfectar la pell i aplicarem una crema antibiòtica en cas que sigui necessari. En funció de la grandària i localització de la butllofa podem protegir la lesió amb una gasa o deixar-la a l’aire lliure perquè millori més ràpidament.

En conclusió, l’ús d’un calçat còmode, ampli, flexible i sense costures en zones prominents del peu ajuda a reduir el risc d’aquestes lesions molestes.

També serà important l’ús de mitjons fins, transpirables i de la talla adequada per evitar arrugues. No es recomana l’ús de mitjons de cotó per l’alta absorció de la suor que tenen i que provoquen fricció contra la pell. Per als esportistes que practiquen running està indicat l’ús de cremes antirosadures.

Butllofa metatarsal.

Butllofa en el dors del galindo (per calçat).

Butllofa freqüent en corredors.

Butllofa en el cap del 1r metatarsia. L’anatomia del peu pot incidir més en la seva aparició.

Butllofa interdigital serohemàtica.

Butllofa talar de 5 dies d’evolució.

Butllofa medial en Hallux Valgus.

Butllofa serohemàtica en dors del 5è dit.

Flictena en el costat medial del 1r dit.