Confecció d’una fèrula AFO articulada.

Les sigles angleses AFO corresponen a la traducció d’«ortesi de turmell i peu».

Una fèrula AFO o antiequina de termoplàstic, té diverses finalitats en funció de les indicacions mèdiques encara que la seva característica principal és evitar la condició de “peu caigut”. Aquesta flaccidesa de turmell és provocada per patologies tan dispars com traumatismes de nervis perifèrics, diabetis, poliomielitis, esclerosi múltiple, estenosi espinal i accidentis cerebrovasculars, entre altres.

La fèrula AFO aporta estabilitat del peu i del turmell enfront d’inestabilitats provocades per deficiències lligamentoses o òssies.

Hi ha diversos models de fèrules AFO, des de models rígids a models articulats que permeten el control del moviment del turmell en diferents rangs. Bàsicament, s’agrupen en AFOs articulars, AFOs de doble acció, AFOs de força de reacció del sòl i AFOs amb turmell fix a 90º.

Aquest tipus de fèrules permeten una marxa molt més harmònica, reduint la despesa energètica per part del pacient.

S’elaboren a 90 graus per mantenir correctament la postura de les extremitats inferiors evitant contractures del turmell. La fèrula AFO amb articulació de turmell s’utilitza en casos de valors articulars del turmell ja que no limita moviments d’aquest pel fet de posseir aquesta fèrula una articulació.

La fèrula AFO amb articulació de turmell permet la flexió dorsal i/o plantar del peu, limita la flexió plantar i /o dorsal del peu i realitza una contenció medial i lateral.

Per il·lustrar aquest article divulgatiu es presenta el cas d’un pacient amb afectació espàstica associada a paràlisi cerebral, d’ambdues extremitats inferiors (diplègia espàstica). El pacient, té capacitat de marxa autònoma amb bastons anglesos i fèrules bilaterals compatibles amb la vida acadèmica i laboral activa, presentant desviacions en equí i valgus de turmell combinades amb supinació de l’avantpeu respecte al rerepeu, i diverses alteracions òssies i cutànies com a conseqüència de les desviacions mecàniques derivades d’anys de suport imperfecte i de l’ús d’ortesis de diferents tipus. En l’actualitat, i il·lustrant l’article, vam mostrar la confecció de les ortesis tipus AFO amb les articulacions de turmell flexibles.

(Totes les fotografies de l’article corresponen a aparells confeccionats amb els mateixos motlles, dos aparells que el pacient porta en l’actualitat més un aparell muntat amb finalitat didàctica.)

L’objectiu de les ortesis és la contenció de les desviacions que es produeixen en les extremitats inferiors degudes a la espasticidad i l’alteració arquitectònica de les estructures òssies durant la marxa.

Per a la fabricació d’aquest tipus d’ortesis es prenen mesures mitjançant motlles en bena d’escaiola o fibra, en descàrrega. La correcció de les desviacions principals es duu a terme durant el procés procurant no alterar les formes anatòmiques del pacient ni forçar posicions que puguin resultar impossibles de mantenir en l’aparell acabat. Una vegada endurit l’embenatge, es talla amb serra o tisores obtenint així el motlle en negatiu o invers.

Aquest model negatiu s’omple d’escaiola o guix líquid per fer el positiu que utilitzarem per a la manufactura de l’aparell. Quan el guix líquid s’ha endurit, es retiren les benes de guix que constituïen el motlle en negatiu obtenint així, una còpia exacta de l’extremitat del pacient. El procés de rectificat d’aquest motlle inclou l’allisat general, les rebaixes específiques pels punts de pressió i l’engruiximent per addició d’escaiola en les prominències òssies que corresponguin. En el cas present, una vegada rectificat, s’afegeixen els maniquís de conformat de les articulacions (“dummies”) alineats entre si i amb el model perquè quedi l’espai de muntatge de les articulacions en el termoplàstic.

La termoconformació es duu a terme utilitzant polipropilè homopolímer de tres o quatre mil·límetres d’espessor segons la resistència mecànica requerida. Una vegada s’aconsegueix la temperatura de conformat en un forn de confecció o similar, el plàstic es col·loca sobre el model i es fa el buit per ajustar-lo i evitar l’aparició de deformitats i contraccions del polipropilè degudes al refredament no uniforme del material. Important l’ús d’un forn amb capacitat per a la làmina de polipropilè a utilitzar i amb un escalfament uniforme del material. Una vegada termoformat el termoplàstic al motlle positiu , hem d’esperar el refredament i enduriment del polipropilè abans de tallar-lo i retirar-lo del motlle positiu a fi d’evitar deformacions de la fèrula AFO.

Segueixen els processos mecànics de poliment i muntatge de les articulacions, embuatats i tanques de l’aparell per procedir a les proves, adaptacions i acabat final previ al lliurament de l’aparell al pacient.

En definitiva, per aconseguir un resultat òptim en el tractament, s’ha de realitzar la fèrula AFO a mida i manualment. Això requerirà solucions personalitzades a cada cas, valorant les problemàtiques pròpies de cada pacient.

Pacient amb afectació espàstica, associada a paràlisi cerebral, d’ambdues extremitats inferiors (diplègia espàstica).

Obtenció del motlle negatiu.

Muntatge de la zona articular de l’AFO.

Detall del muntatge de les articulacions.

Detall del funcionament de les articulacions.

Ortesi de turmell i peu acabada.

Proves en el pacient.