La queratosi actínica. El pre-càncer de pell més freqüent.

La queratosi actínica o més coneguda com a taques solars és una lesió degenerativa i proliferant de les cèl·lules de l’epidermis que presenten petites elevacions i aspror de la pell. Les lesions són de color vermellós o marronaci, crostoses i similars a berrugues amb inflamació perilesional. De vegades remeten i tornen a aparèixer donant una sensibilitat dolorosa o de cremor. La queratosi actínica pot ser una precursora del càncer de pell com el carcinoma de cèl·lules escamoses.

La queratosi actínica està provocada per l’exposició continuada a la llum solar, encara que existeixen altres factors que n’afavoreixen l’aparició. Aquests factors són la susceptibilitat genètica, la pell clara, persones amb cabell ros o caucàsiques, persones d’ulls verds o blaus, els medicaments immunodepressors, el trasplantament d’algun òrgan i les cremades solars greus en edats primerenques., així com persones amb edats superiors a 50 anys. És una patologia que afecta més a homes que a dones i apareix a la cara, àrees alopèciques del cuir cabellut, espatlles, mans, etc.

La prevalença de la queratosi actínica ha augmentat en els últims 10 anys respecte a altres dermatosis, i se’n preveu un augment en el futur.

El 10% de les queratosis actíniques malignitzen a un carcinoma de cèl·lules escamoses o espinocelulars i aproximadament el 50% dels carcinomes de cèl·lules escamoses amb una queratosi actínica no tractada. Com més gran sigui la queratosi actínica, major és la probabilitat que una o més es converteixin en un càncer de pell.

Actualment, per a alguns experts, la queratosi actínica s’està classificant com un autèntic carcinoma escamós cutani in situ en compartir característiques morfològiques i canvis citogenètics. No ho consideren un precursor del carcinoma de cèl·lules escamoses sinó un estadi inicial del propi carcinoma. El diagnòstic és clínic, encara que en casos dubtosos és recomanable una biòpsia cutània. La descamació i la palpació de la hiperqueratosi ajuda al diagnòstic, així com la presència d’arrugues, pell atròfica o alteracions pigmentàries.

Les queratosis actíniques han de tractar-se el més precoçment possible per evitar-ne l’evolució.

Aquests tractaments es divideixen en tractaments de lesions aïllades i tractaments del camp de cancerització. S’usen combinats en queratosi actínica crònica i no són excloents entre si, encara que l’elecció terapèutica dependrà de les característiques del pacient, nombre i localització de lesions, així com dels tractaments previs rebuts. Els més comuns són:

1) Cremes tòpiques mentre la lesió no degeneri com per exemple el 5-Fluorouracil al 0’5% més àcid salicílic al 10% o l’imiquimod.

2) Electrocirurgía sota anestèsia local.

3) Fototeràpia, recomanada en lesions múltiples no hiperqueratòsiques. Consisteix en l’aplicació d’un fotosensibilitzant tòpic oclòs durant 2 o 3 hores i la il·luminació posterior de la zona amb una font de llum apropiada.

4) Peeling químic.

5) Crioteràpia; aplicació de nitrogen líquid sobre la lesió per provocar necrosi i eliminació de la lesió. Recomanada en lesions aïllades.

6) Curetatge: eliminació de la queratosi actínica mitjançant bisturí.

Els consells en pacients amb antecedents de queratosi actínica són els següents:

a) Revisió de les taques cutànies. L’aparició de signes com el canvi de color, forma o grandària d’una taca podria reflectir l’aparició d’un càncer de pell. És recomanable visitar el dermatòleg en aquests casos.

b) Reduir l’exposició al sol sobretot entre les 11h a les 16 h i utilitzar ulleres al sol, barrets i roba adequada. Encara que el dia estigui ennuvolat, no es pot menystenir l’acció dels rajos ultraviolats.

c) Utilitzar protecció solar trenta minuts abans a l’exposició solar i un factor de protecció més alt com més clara sigui la tonalitat de la pell. L’exposició al sol és més intensa a principis d’estiu i el risc de cremades és superior a majors altituds.