Institut Català del Peu

Cirurgia unguial mínimament invasiva

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Cirurgia unguial mínimament invasivaLa patologia unguial produeix el nombre més quantitatiu d’actes quirúrgics enfront d’altres cirurgies que afecten el peu. Hi ha descrites infinitat de tècniques depenent de l’estat del dit i de la destresa i de l’experiència de cada professional. La variabilitat quirúrgica abasta des de l’extirpació total de l’ungla, resecció única de parts toves i, les majoritàries, la reducció de l’amplitud unguial amb diferents abordatges. En aquest article us mostraré un parell de les tècniques que més m’agrada utilitzar sempre que estiguin d’acord amb la idiosincràsia del cas. L’elecció d’aquestes tècniques és a causa del seu baix índex de dolor postoperatori i a la ràpida recuperació (10 dies aproximadament). Això permet al pacient reincorporar-se a la seva vida social i laboral en un breu període de temps.

Prèvia anestèsia i preparació del camp quirúrgic, desinserim la làmina unguial dels teixits adjacents mitjançant una fina gúbia o escarpra. Bàsicament, cal separar els rodets periunguials, el fons unguial i l’eponiqui. Així podem limitar la profunditat a què es troba la matriu unguial (clau per al procés de raspament). El primer tall el realitzem mitjançant una cisalla orientant-la cap a la matriu i respectant un 80 % de l’ungla aproximadament. Ens ajudem de la gúbia per retirar l’espícula i raspem la matriu per evitar recidives mitjançant una cullereta de Martini. Es raspa en totes les direccions excepte en el sentit de la làmina unguial a respectar, evitant-ne així alteracions. Si existeix teixit hipertrofiat o desvitalitzat per antics processos inflamatoris i infecciosos, procedim a l’exèresi mitjançant bisturí. Aquesta neteja quirúrgica no deixa de ser una reconstrucció plàstica amb la finalitat d’una estètica correcta del dit i de restar possibilitats d’una recidiva. La tècnica de reconstrucció té com a objectiu la perfecta aproximació de les vores quirúrgiques sense tensió mitjançant un tall profund paral·lel a la làmina unguial des de l’eponiqui al punt més distal de l’ungla i un altre tall parabòlic en el mateix sentit que l’anterior abastant tot el teixit a extreure.

Per al lector que no estigui familiaritzat amb la cirurgia, la forma del tall s’assemblaria a un grilló de taronja. Quan el teixit extirpat impedeix una bona coaptació de les vores quirúrgiques, recorrem a la tècnica de Winograd. Aquesta tècnica és similar a la reconstrucció estètica però comprèn des d’un punt distal a l’eponiqui a un altre de l’hiponiqui (5 mil·límetres aproximadament en tots dos casos). Acabada la tècnica, procedim al rentat quirúrgic amb sèrum fisiològic i unim la ferida quirúrgica mitjançant tires d’aproximació.

Primer cas: onicocriptosi més hipertròfia del canal peroneal del primer dit.

Anestèsia troncular.

Desinserció de l’ungla mitjançant gúbia.

Tall de la làmina unguial mitjançant cisalla.

Finalització del tall mitjançant bisturí.

Última fase d’extracció.

Última fase d’extracció.

Ferida quirúrgica ja sense espícula unguial.

Espícula unguial retirada.

Neteja d’esfàcel abans de tancar el canal.

Sutura mitjançant tires d’aproximació.

Alta al cap de deu dies.

Segon cas: onicocriptosi bilateral.

Exèresi espícula unguial. Canal tibial.

Exèresi espícula unguial. Canal peroneal.

Dit després de retirar espícules bilaterals.

Rentat amb sèrum fisiològic.

Postoperatori als cinc dies.

Alta postoperatòria als deu dies.

Tercer cas: onicocriptosi amb hipertròfia del canal tibial.

Tall de làmina unguial mitjançant bisturí.

Exèresi del teixit fibrosat. Tècnica Winograd.

Postoperatori a les quaranta-vuit hores.

Postoperatori als quatre dies.

Postoperatori als vuit dies.

Postoperatori als dotze dies. Alta.

Exit mobile version