Prèvia anestèsia i preparació del camp quirúrgic, desinserim la làmina unguial dels teixits adjacents mitjançant una fina gúbia o escarpra. Bàsicament, cal separar els rodets periunguials, el fons unguial i l’eponiqui. Així podem limitar la profunditat a què es troba la matriu unguial (clau per al procés de raspament). El primer tall el realitzem mitjançant una cisalla orientant-la cap a la matriu i respectant un 80 % de l’ungla aproximadament. Ens ajudem de la gúbia per retirar l’espícula i raspem la matriu per evitar recidives mitjançant una cullereta de Martini. Es raspa en totes les direccions excepte en el sentit de la làmina unguial a respectar, evitant-ne així alteracions. Si existeix teixit hipertrofiat o desvitalitzat per antics processos inflamatoris i infecciosos, procedim a l’exèresi mitjançant bisturí. Aquesta neteja quirúrgica no deixa de ser una reconstrucció plàstica amb la finalitat d’una estètica correcta del dit i de restar possibilitats d’una recidiva. La tècnica de reconstrucció té com a objectiu la perfecta aproximació de les vores quirúrgiques sense tensió mitjançant un tall profund paral·lel a la làmina unguial des de l’eponiqui al punt més distal de l’ungla i un altre tall parabòlic en el mateix sentit que l’anterior abastant tot el teixit a extreure.
Per al lector que no estigui familiaritzat amb la cirurgia, la forma del tall s’assemblaria a un grilló de taronja. Quan el teixit extirpat impedeix una bona coaptació de les vores quirúrgiques, recorrem a la tècnica de Winograd. Aquesta tècnica és similar a la reconstrucció estètica però comprèn des d’un punt distal a l’eponiqui a un altre de l’hiponiqui (5 mil·límetres aproximadament en tots dos casos). Acabada la tècnica, procedim al rentat quirúrgic amb sèrum fisiològic i unim la ferida quirúrgica mitjançant tires d’aproximació.