Clivelles en el taló: Prevenció, causes i tractament.

Les clivelles o fissures en el taló són solucions de continuïtat lineals que apareixen majorment en els plecs cutanis. S’aprecien petits solcs en sentit vertical al voltant de la vora del taló. La incidència a l’estiu és una mica més gran a causa de l’exposició cutània al sol i a l’aire lliure.

Solen afectar les capes superficials de la pell (epidermis) encara que en ocasions afecten les capes profundes o dermis provocant dolor i possible sagnat.

La causa més comuna és la presència d’una pell seca o xerosi amb poca perseverança en la hidratació d’aquesta per part del pacient, la bipedestació perllongada, el sobrepès així com la diferència d’àcids grassos omega 3 i zinc. La pressió quan es camina també seria un factor important ja que provocarà durícies o calls a les zones de suport plantar.

L’aparició d’hiperqueratosis o calls en el lloc on es produeixen aquestes clivelles n’afavorirà l’aparició i alentirà el procés de cicatrització,

S’ha de tenir especial cura en els casos de pacients de risc com pot ser la diabetis, trastorns de la circulació o la immunodepressió, entre altres. La falta de seguiment de l’evolució d’aquestes clivelles pot produir úlceres o infeccions dèrmiques.

Les clivelles al taló són un trastorn més habitual en persones grans.

La descamació de la pell, sequedat, picor de les capes epidèrmiques i enrogiment, són signes que precedeixen l’aparició de clivelles.

Els consells essencials en aquest tipus de trastorn dèrmic són:

1) Higiene cutània.

2) Hidratar regularment la pell.

3) Evitar caminar descalç, l’ús de soles primes o calçat sense mitjons. No abusar de calçats oberts o determinades sandàlies, sobretot en pacients de risc.

4) Davant aquelles clivelles que no milloren amb la cura personal, consultar amb el podòleg o amb el dermatòleg a fi d’aplicar el tractament més adequat a cada tipus de pell.