La dermatitis atòpica és una malaltia inflamatòria i crònica cutània de caràcter no contagiós que cursa amb:
1). Pell seca
2). Enrogiment cutani o amb tonalitats marró-grisenques en mans, peus o articulacions com els turmells, genolls o cervicals
3). Esquerdes cutànies i descamació
4). Erupcions pruriginoses que poden supurar líquid o crostes si es graten.
5). Picor que incrementa a la nit
6). Pitiriasi alba, taques blanquinoses que no provoquen picor. Apareixen habitualment en nens.
Les causes varien entre els factors genètics i els ambientals. Els factors que afavoreixen la dermatitis atòpica són les al·lèrgies, l’asma, així com antecedents propis o familiars d’èczema.
Les complicacions més freqüents són:
a). Picor i descamació cutanis amb possibilitat d’augmentar el gruix de la pell
b). Infeccions cutànies. Els gèrmens tenen accés a la pell mitjançant les lesions o esquerdes provocades en gratar-se sovint
c). Asma i rinitis al·lèrgica. L’èczema apareix en moltes ocasions previ a aquestes patologies
d). Dermatitis al·lèrgiques
e). Trastorns del son per la necessitat de gratar-se.
La dermatitis atòpica és freqüent en edats primerenques, tot i que poden aparèixer a edats adultes acompanyades de manifestacions més greus. De fet, la dermatitis atòpica és l’èczema més freqüent en nens.
La dermatitis atòpica es diagnostica mitjançant la histopatologia en casos que existeixin dubtes sobre un diagnòstic diferencial; biòpsia (ocasionalment per a descartar patologies greus associades a la dermatitis atòpica), i immunoglobulines de tipus E.
No hi ha un tractament específic per a la dermatitis atòpica, tot i que es recomana l’ús de locions o cremes per a mantenir la humitat, l’ús de sabons suaus, així com frenar diferents factors com poden ser temperatures extremes, la suor, l’obesitat, la pols, l’estrès o l’ús de peces de niló i de llana.
Poden aplicar-se corticoides tòpics suaus i antihistamínics per a reduir la inflamació i la picor.
Altres tractaments són la fototeràpia quan l’extensió de la dermatitis atòpica és important o l’ús de tractaments biològics basats en anticossos monoclonals.
