Descripció de l’esclerosi tuberosa
L’esclerosi tuberosa o síndrome de Bourneville Pringle és una malaltia autosòmica dominant i multisistèmica provocada per tumors benignes (hamartomes) en òrgans com ara la retina, el cor, els pulmons i els ronyons. Aquesta malaltia està inclosa en causes hereditàries així com d’aparició espontània.
Pot afectar cervell i la medul·la espinal. Les tumoracions són benignes o no canceroses, encara que en tumors localitzats a cervell i ronyó, estan descrits casos en què poden malignitzar.
La simptomatologia cutània comprèn zones amb pell blanca (màcules hipomelàniques), pell gruixuda, fibromes unguials o periunguials no traumàtics, tumors no cancerosos i angiofibromes facials. En el pla cerebral es poden presentar crisis epilèptiques a causa de les tuberositats corticals, hidrocefàlia per creixement de cèl·lules gegants, discapacitat intel·lectual i trastorns de la conducta.
En alguns casos, l’esclerosi tuberosa es manifesta en el naixement mitjançant espasmes o taques hipocròmiques, durant el creixement amb angiofibromes facials i epilèpsia, així com en edat adulta per mitjà d’una alteració visceral.
Al peu acostumen a aparèixer fibromes unguials que són tumors carnosos al voltant o sota de les ungles.
Els exàmens d’aquesta malaltia comprenen analítiques dels gens TSC1 i TSC2 (responsables majoritaris de la malaltia), tomografia computeritzada i ressonància magnètica del cap, així com ecografia del ronyó. Mitjançant aquestes proves es poden controlar signes tan comuns com dipòsits de calci, “tuberositats” benignes i tumors al cervell, tumors a la llengua, genives i tumors al ronyó del tipus angiomiolipoma per excel·lència.
Els tumors que apareixen al cor solen ser del tipus rabdomioma i poden provocar arítmies i insuficiència cardíaca.
El pronòstic de l’esclerosi tuberosa depèn del grau de severitat amb què es manifesti aquesta malaltia.
Els tractaments de l’esclerosi tuberosa estan orientats a la simptomatologia específica de cada pacient. Per això, poden ser:
1. Quirúrgics: resecció de la tuberositat cortical, implant d’un estimulador vagal i callosotomía.
2. Farmacològic: tractaments antiepilèptics o d’una altra índole.
3. Dermatològics: tractaments com per exemple el làser CO2 per a l’eliminació de angiofibromes (amb resultats poc reeixits).
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!