El pemfigoide ampul·laci és una malaltia dèrmica crònica que cursa amb butllofes grans i farcides d’un líquid clar.
El pemfigoide ampul·laci és més comú en adults i apareix en plecs cutanis com ara axil·les, ventre i extremitats. No és contagiós. La causa d’aquesta lesió és la interacció del sistema immunitari mitjançant la creació d’anticossos que ataquen les proteïnes localitzades entre la dermis i l’epidermis.
Tot i que la seva aparició és de causa desconeguda, s’associa amb la interacció d’alguns medicaments com ara els diürètics o els antibiòtics. La durada d’aquesta patologia és d’un interval ampli que abasta de mesos a anys. Posteriorment pot presentar recidives.
El pemfigoide ampul·laci apareix més sovint associat a patologies com ara la diabetis, la colitis ulcerosa, l’artritis reumatoïdea o l’esclerosi múltiple.
Els símptomes del pemfigoide ampul·laci poden començar setmanes o mesos abans de l’aparició de les butllofes mitjançant la presència de pruïja. Les butllofes són de tipus consistent i van acompanyades d’un halo vermellós al voltant. Poden aparèixer en mucoses com ara la boca o els ulls. Aquestes butllofes poden rebentar per si soles i causar l’aparició d’úlceres. Els pacients afectats de pemfigoide ampul·laci poden referir dolor o cansament intens.
Es diagnostica mitjançant biòpsia cutània i analítica. Les complicacions més freqüents del pemfigoide ampul·laci són l’aparició d’infeccions a la pell, així com les contraindicacions generals dels corticoesteroides en el seu ús terapèutic.
El tractament és simptomàtic i està dirigit a minvar l’aparició de les butllofes, així com la pruïja o picor mitjançant corticoesteroides o medicaments que redueixin la resposta immunitària com la nicotinamida o la tetraciclina. És aconsellable evitar la ingesta d’alcohol, així com aliments àcids, picants o vegetals crus. També és recomanable evitar l’exposició al sol o a la calor. L’aplicació tòpica de cremes antiinflamatòries per la picor i hidratants poden ajudar a millorar la simptomatologia.
