El vitílig o leucoderma. Definició, diagnòstic i tractament de la lesió acròmica

El vitílig és una malaltia benigna no contagiosa i de causa desconeguda que cursa amb la mort dels melanòcits o cèl·lules responsables de la pigmentació de la pell. La mort dels melanòcits comporta l’absència de melanina (substància responsable de la pigmentació de la pell). Pot afectar també els ulls i les membranes de mucoses.

El vitílig és una malaltia degenerativa que cursa amb taques blanques irregulars. S’ inicia entre els 10 i els 30 anys d’edat.

Les taques blanques es caracteritzen per ser circulars, d’extensió variable, vores delimitades i amb possibilitats d’extensió.

Les causes del vitílig no estan ben delimitades encara que s’atribueix a:

a) Processos autoimmunes: alguns limfòcits activats destrueixen el melanòcit. Cal tenir en compte que el vitílig està associat a malalties autoimmunitàries com la malaltia d’Addison, hipertiroïdisme o l’anèmia perniciosa.

b) Processos neurògens: la interacció entre melanòcits i cèl·lules nervioses alliberaria una substància neuroquímica tòxica que destruiria els melanòcits.

c) Processos autodestructius: la destrucció de melanòcits seria conseqüència de substàncies tòxiques creades durant el procés de biosíntesi de la melanina.

Les lesions solen ser blanquinoses i de vores nítides. Segueixen dos tipus de distribució:

1. No segmentàries (tipus A). Les taques solen aparèixer amb una certa simetria pel cos i classificant diversos subtipus:

• Segmentària: les taques apareixen només en un costat del cos.
• Generalitzada: és la més freqüent i es caracteritza per lesions difuses en tot el cos.
• Acrofacial: lesions a la zona perioral i extremitats.
• Universal: lesions que afecten la majoria de la superfície del cos.
• Focal: presència d’una sola lesió o en poques zones.

2. Segmentàries (tipus B). La taca és única en tota la superfície cutània. És més freqüent en nens i joves.

Les taques més freqüents apareixen en àrees de pell exposades al sol (mans, peus, braços, cara…). També és comuna l’aparició en melic, engonals i genitals. En el peu apareixen majoritàriament en el dors d’aquest i en els mal·lèols.

El diagnòstic del vitílig és més aviat clínic. Es diagnostica mitjançant la llum de Wood i en ocasions amb una biòpsia per confirmar l’absència de melanòcits. La llum de Wood és una llum ultraviolada que proporciona un color blanc brillant a la superfície cutània hipopigmentada.

El tractament variarà en funció del nombre de taques i de quant s’han estès. Els tractaments es basen en corticoesteroides, psoralens al costat de rajos UVA i tractaments tòpics immunodepressors, tot i que tenen un resultat escàs. Es recomanen fotoprotectors potents, ja que l’absència de pigmentació augmentarà el risc de lesions per radiació solar. En casos concrets es poden valorar els empelts mitjançant cirurgia.