Els penellons o l’eritema perni.

L’eritema perni, comunament conegut com a penelló, és una tumefacció circumscrita que apareix a les zones acrals o distals de mans i peus, encara que també poden localitzar-se en altres zones corporals com per exemple el nas o els pavellons auriculars. Sorgeixen com a conseqüència de l’exposició a climes freds i humits on la vasoconstricció perllongada provoca inflamació i hipoxèmia de les parets vasculars.

Els penellons es caracteritzen per lesions del tipus pàpula, màcula o bé nòduls eritematoviolacis amb presència d’edema que poden provocar butllofes o lesions ulceratives. Apareixen de forma única, múltiple, simètrica o bilateral. Afecta majoritàriament persones joves, sobretot del sexe femení, i persones amb insuficiència circulatòria. Els penellons es manifesten durant les primeres 24 hores d’exposició al fred.

Els penellons poden ser d’origen idiopàtic o secundari a malalties sistèmiques com lupus eritematós, hepatitis, artritis reumatoidea, fenomen de Raynaud, neoplàsies hematològiques, etc.

El mecanisme amb què es forma un eritema perni és una vasoconstricció persistent de les arterioles de la dermis profunda amb dilatació dels vasos sanguinis superficials més petits, en contra de la reacció habitual al fred on la vasoconstricció de les artèries superficials s’acompanya d’una vasodilatació de les profundes amb la finalitat de mantenir la perfusió.

La simptomatologia comença amb una sensació de coïssor i formigueig que dona pas a picor o pruïja important. És recomanable no fregar la zona afecta, ja que això pot irritar més i accentuar els símptomes del penelló.

El diagnòstic és bàsicament clínic, i el pronòstic és benigne. Els penellons són transitoris i autolimitats encara que poden provocar dolor i pruïja durant un termini màxim de dues setmanes.

La prevenció és bàsica mitjançant mesures físiques com l’ús de roba adequada, i més en individus propensos a patir penellons. El tipus de roba ha de mantenir la temperatura corporal i no ser gaire ajustada. De fet, la calefacció i l’ús de materials aïllants han disminuït l’aparició de penellons. També s’ha observat una relació amb els individus sedentaris.

Es recomana davant l’aparició de penellons netejar i eixugar bé la pell, així com escalfar-la sense l’ús d’un focus gaire directe ni gaire bruscament.

El tractament d’elecció és el nifedipino per reduir la durada, el dolor i la pruïja dels penellons.

Altres tractaments alternatius enfront dels penellons són els vasodilatadors tòpics tals com preparats amb nitroglicerina, heparina o corticoides en crema, encara que la seva eficàcia no està del tot confirmada. En casos severs es poden administrar vasodilatadors per via oral al costat de l’àcid acetilsalicílic com a antiagregant plaquetari.

Eritema perni o penelló en dors de 1r dit.

Observeu la presència de penellons en 2n i 4t dit.

Observeu la presència de penellons a la polpa de 3r, 4t i 5è dit.

Penellons en fase aguda en 4t i 5è dit.

Penellons en 2n i 3r dit.

Penelló a la cara plantar de 1r dit.

Els penellons afecten d’igual manera mans i peus. Observeu penellons en 2n, 4t i 5è dit de la mà.