La fascitis plantar és una inflamació d’una membrana o banda de teixit connectiu anomenada fàscia, que es localitza a la planta del peu i que abasta des del calcani fins a les falanges proximals.
La fàscia està formada per cèl·lules productores d’elements estructurals del teixit conjuntiu, una substància líquida fonamental que dona forma a les estructures i fibres de teixit conjuntiu tals com el col·lagen, les fibres reticulars o elàstiques.
Les funcions de la fàscia són:
1) Donar forma als teixits mitjançant sustentació, suspensió i estabilitat.
2) Transmissora de forces. A nivell muscular, cada fibra genera moviment exercint tensió sobre aquestes fibres musculars.
3) Afavoreix el moviment per la seva capacitat de deformació i estirament.
4) Ajuda a reparar teixits fibrosats.
5) És important en la comunicació de les diferents estructures òssies i musculars.
El símptoma més característic d’aquesta lesió és la presència de cremor o dolor agut en la inserció de la fàscia (zona interna del taló) sobretot en llevar-se al matí, després d’una llarga estona assegut o en pujar escales. En començar a caminar se sol reduir l’índex de dolor.
En els esportistes, el dolor apareix després de l’activitat física, i en cas de no tractar la fàscia en estadis incipients, pot arribar a limitar la vida esportiva. De fet, si el dolor persisteix, augmenta d’intensitat cada vegada més, arriba a abastar tot el recorregut de l’arc plantar i triga més a desaparèixer.
Les causes que afavoreixen l’aparició d’una fascitis plantar són:
a) La morfologia del peu (peus plans, peus buits, valgs, etc).
b) Una deambulació patològica o una trepitjada incorrecta.
c) L’escurçament de la musculatura posterior de la cama.
d) Calçats inadequats (talons alts, calçats no estabilitzadors del rerepeu, etc).
i) Sobrepès.
f) Canvis bruscs d’activitats diàries.
S’ha de diferenciar entre l’esperó calcani i la fascitis plantar. L’esperó calcani és una calcificació de la inserció en el taló, mentre que la fascitis és causada per una inflamació sense necessitat d’acompanyar-se d’un esperó de calcani.
A l’inrevés, també es troben de forma aleatòria esperons de calcani en imatges radiològiques i no sempre el pacient ha sofert amb anterioritat cap tipus de dolor.
El diagnòstic es basa en l’examen físic, l’estudi de la trepitjada i una valoració radiològica si escau.
El tractament de la fascitis plantar en les primeres fases consisteix en fàrmacs antiinflamatoris i analgèsics, així com exercicis d’estiraments del tendó d’Aquil·les, bessons i de la fàscia.
L’estirament de la fàscia influeix en el joc de les articulacions, així com en els diferents plans de moviment.
Les adherències de les capes que formen la fàscia provocaran dolor i disminució de la mobilitat. Aquestes són típiques per traumatismes, lesions o iatrogènies postquirúrgiques o bé per sobrecàrregues i hiperactivitat.
Per obtenir el major estirament possible, és ideal estirar en diferents plans, ja que la fàscia travessa diferents plans. Cal pensar que la fàscia conté gran quantitat de col·lagen i aigua, cosa que provoca una capacitat viscoelàstica més sòlida o més líquida en determinats moments.
Això variarà en funció de la temperatura. Per exemple, en llevar-nos al matí, la fàscia es comporta com un sòlid perquè la nostra temperatura és més baixa. Després de preescalfar o passejar una estona, la temperatura corporal augmenta amb la qual cosa la fàscia es transforma més en un líquid i és més elàstica.
Els estiraments bàsics són els següents:
1) Estirament amb una tovallola:
Ens col·loquem asseguts a terra, amb el tronc alçat, les cames estirades i els peus rectes. Es col·loca la tovallola a nivell del coixinet plantar (metatars) i el pacient tiba de tots dos extrems de la tovallola cap a si mateix. S’ha de mantenir la tracció entre 15 i 30 segons. S’ha de realitzar aquest exercici deu vegades.
2) Ús d’ampolla o llauna com a corró:
Es fa rodolar l’ampolla o la llauna sota el peu nu cap a endavant i cap a endarrere. Utilitzeu una ampolla o una llauna acabades de treure del congelador per aplicar fred simultàniament.
3) Càrrega sobre una cama:
Ens recolzem de forma unipodal sobre el peu afecte de fascitis i ajudant-se a mantenir l’equilibri, ens posem de puntetes.
Una vegada estem de puntetes, descendim el taló lentament fins que torni a tocar a terra. Se sol realitzar unes deu vegades aproximadament.
4) Estirament del panxell:
Recolzant les mans en una barra o una paret, col·loquem la cama a tractar en posició estirada de manera que la superfície plantar del peu toqui totalment a terra (no ha de perdre contacte amb el terra durant l’exercici).
L’altra cama es col·loca lleugerament flexionada i tot seguit, desplacem el cos cap a endavant per aconseguir una tracció del panxell. Mantinguem la posició de màxima tibantor del genoll durant deu segons. Repetim l’exercici deu vegades.
5) Estirament en graó o taula inclinada:
Recolzant un dels peus en una taula inclinada, flexionem el genoll de l’extremitat contrària a la que volem estirar. Pressionem el taló cap avall amb l’extremitat a estirar durant un minut. Repetim aquest exercici unes cinc vegades.
En el cas de no millorar o recidivar freqüentment, és recomanable un estudi de la marxa per part del podòleg per tal de valorar l’ús de plantilles personalitzades que disminueixin la pressió a la zona afectada i amortir els impactes.
L’assessorament d’un tipus de sabatilla esportiva que no vagi acompanyada d’un estudi de la trepitjada per part del podòleg, no té una garantia clínica d’èxit.
En fases més avançades en les quals el dolor augmenta de freqüència i d’intensitat, podem recórrer a les infiltracions o bé a la cirurgia com a última opció en cas de fascitis plantar crònica o greu.
En definitiva, realitzar escalfaments i estiraments específics per a la planta del peu així com un estudi de la trepitjada, és una bona prevenció enfront de la fascitis plantar.