Denominem cos estrany a qualsevol objecte d’origen orgànic amb procedència externa al cos humà. Els cossos estranys d’origen orgànic poden ser d’animals (pèl, espines, etc.) o vegetals (fusta, espines vegetals, etc.). Els orgànics solen ser metàl·lics, plàstics o vidres. Poden introduir-se de manera voluntària o involuntària en una regió del cos humà que no li correspon.
Al peu es localitzen principalment en la zona plantar d’aquest a causa de la seva vinculació a la càrrega i al suport seguit de la zona digital.
Sintèticament s’observen diferents reaccions cutànies en el lloc on es troba dipositat el cos estrany com ara una reacció inflamatòria inespecífica, la presència d’una hiperqueratosi que recobreix la dermis on es troba allotjat el cos estrany o signes arterials per lesió arterial.
Per a diagnosticar la presència d’un cos estrany, és recomanable l’exploració física o d’un estudi d’imatge. Les proves radiològiques són de gran ajuda per a visualitzar i localitzar cossos estranys ràdio-opacs o metàl·lics. En alguns casos es pot necessitar una exploració per TAC o ecografia per a visualitzar el cos estrany.
El tractament consisteix en l’extracció amb la finalitat d’evitar infeccions i dany en els teixits circumdants. Per a això, s’aseptitza la zona i es procedeix a l’extirpació del cos estrany mitjançant pinces i bisturí. En funció de la profunditat i de la mena de cos estrany s’haurà d’anestesiar prèviament l’àrea a intervenir. S’aplicarà antibioticoteràpia en funció de l’existència prèvia d’infecció. Si la ferida és profunda o bruta és aconsellable l’administració de la vacuna antitetànica en el cas que el pacient no tingui una vacunació actualitzada.
