Una paràlisi, que inclouen accidents vasculocerebrals, malalties neuromusculars, entre altres; Per alteracions a nivell de l’articulació metatarsofalàngica i interfalàngica, de diferent índole com per exemple l’escurçament de l’extensor llarg del primer dit o per iatrogènies quirúrgiques.
Quan la hiperextensió es produeix a nivell interfalàngic pot ser deguda a artrosi o fractures mal consolidades.
L’hallux extensus pot ocasionar tant lesions unguials (onicolisis o onicogrifosis), de la pell (helomes subunguials) o bé àlgies mecàniques dorsodistals del primer dit originades per microtraumatismes repetitius d’aquest amb el calçat.
Aquesta deformitat en extensió del primer segment pot suscitar sobrecàrregues biomecàniques a nivell plantar per part de la falange proximal i del cap metatarsal del primer radi.
El tractament conservador per solucionar aquesta patologia consisteix a confeccionar una ortesi de silicona que incideixi sobre la falange proximal, amb la finalitat de reduir l’hiperextensió de la falange distal, sempre que l’articulació interfalàngica sigui reductible i conservi un cert rang de moviment. En els casos en què hi hagi artrodesi de l’articulació —i que aquest posicionament del primer dit provoqui molèsties amb una certa regularitat— serà recomanable plantejar-se el tractament quirúrgic.