metatarsià i una plantarflexió de la falange proximal. Estructuralment l’articulació
metatarsofalàngica es posiciona amb un cert grau de dorsiflexió i l’articulació interfalàngica a plantarflexió de manera compensatòria. Aquesta deformitat del primer radi va acompanyada d’un desequilibri del balanç muscular entre l’extensor llarg del dit gros i el flexor llarg del dit gros, i existeix una hipertonicitat a favor d’aquest últim.
Les causes de l’hallus flexus són diverses:
Per intervenció en nens de peu sancallós; D’origen congènit (peu equí var, metatars primus adductus, etc.); Per paràlisi de l’extensor llarg del dit gros; Per traumatismes (v. gr.: l’atrapament del flexor llarg del dit gros); Per paràlisi cerebral; o Per poliomielitis.
En l’exploració d’aquests pacients, ens trobem alguns denominadors comuns, com ara:
- presència d’hipertonía o contractura del flexor del dit gros;
- presència d’hipotonía o atròfia de l’extensor del dit gros;
- contracció del múscul tibial anterior a nivell del primer metatarsià;
- peus buits;
- dorsiflexió del primer metatarsià;
- presència d’hiperqueratosi a nivell plantar del capdavant del primer metatarsià, així com a la cara dorsal de l’articulació interfalàngica (per fricció amb el calçat);
- l’exploració del metatarsià denota una posició d’aquest a flexió dorsal lligada a una irreductibilitat.
La teràpia conservadora té com a objectiu pal·liar la simptomatologia que provoca l’hallux flexus, així com la reducció d’aquest en la mesura de les possibilitats. Per a això, depenent de la causa de l’hallux flexus i de la clínica que presenti cada cas, podem recórrer a diversos tractaments. Els més habituals són:
- Ortesi de silicona per protegir zones de fricció amb el calçat i/o reduir l’hallux flexus lleument.
- Suports plantars si hi ha metatarsàlgies per peu buit o supinat.
- Fisioteràpia incidint en els músculs implicats.
Quan els tractaments conservadors no arriben al suficient grau d’eficàcia, és recomanable el tractament quirúrgic de l’hallus flexus. Aquesta cirurgia incidirà bàsicament en l’artrodesi de l’articulació interfalàngica, l’artroplàstia de l’articulació metatarsofalàngica i la valoració d’una osteotomia de la base del primer metatarsià i de la falange proximal per corregir-ne la posició. Si cal, es realitzarà un allargament dels tendons flexors i un escurçament dels tendons extensors.