Hallux valgus: l’alteració estructural més freqüent del primer ràdio

L’hallux abductus valgus és una deformitat que afecta l’articulació metatarsofalàngica del primer ràdio del peu, així com als sesamoides i el primer dit. Es caracteritza pel distanciament del primer dit respecte a l’eix medial del nostre cos i per una rotació en valg. Això provoca una luxació de l’articulació metatarsofalàngica, afectant lligaments, càpsula articular, sesamoides i músculs. En casos greus hi ha rotació del metatarsià, desplaçament del rodet glenosesamoide i d’alguns tendons. El tendó de l’abductor queda posicionat plantarment, l’extensor es desplaça formant una corda d’arc i el tendó del flexor llarg i curt també es redistribueixen.

Anomenem galindó a la prominència òssia o a l’augment de la mida de l’articulació metatarsofalàngica del primer radi (per inflamació, artritis, bursitis, etc.). Les causes poden ser hereditàries o adquirides. Respecte a les causes hereditàries pensem que la morfologia del peu s’hereta (l’hallux valgus és autosòmic dominant). Es presenta com un hallux valgus juvenil o morfològic. El juvenil, com indica el nom, apareix a edat primerenca mentre que l’herència morfològica dels ossos, afavorirà l’aparició de l’hallux valgus. En la morfologia de l’os desenvolupen un paper important la longitud del primer dit, la forma de la primera falca i la forma del cap metatarsal.

Les causes adquirides depenen de diversos factors:

• Factors socials: l’ús del calçat amb puntera estreta o talons alts.
• Factors biomecànics com la pronació de l’avantpeu, el peu pla, peu equí, dinàmiques abductores o adductoras, primer ràdio hipermòbil, etc.
• Factors traumàtics: antecedents d’esquinços i fractures.
• Factors reumàtics: per processos inflamatoris de l’articulació.
• Amputacions: la falta de dits centrals pot deformar els dits contigus.
• Factors hormonals: l’augment de relaxina durant l’embaràs pot afavorir el desenvolupament de l’hallux.
• Quistos: els quistos sinovials debiliten la càpsula articular.

En els casos d’hallux valgus juvenil hi ha diferents causes com ara hereditàries, biomecàniques i de diferent índole (paràlisi cerebral, alteracions neurològiques, desequilibri muscular intrínsec, etc.). El tractament de l’hallux valgus pot ser conservador o quirúrgic depenent específicament del cas.

Es recomana l’ús d’un tractament conservador en aquells pacients que no presenten dolor amb freqüència o certa intensitat a excepció de casos en què l’hallux valgus estigui estretament relacionat amb artrosi severa, metatarsàlgies o alteracions biomecàniques de genoll i maluc. S’han d’evitar l’ús de la cirurgia com a tractament estètic. El tractament conservador prevé l’augment de l’hallux valgus mitjançant fisioteràpia i “suports plantars” estabilitzadors.

L’ús de la cirurgia com a tractament d’elecció és bàsic quan les molèsties que provoca l’hallux valgus són freqüents o d’incapacitat per a una bona deambulació. És molt important el plantejament de la tècnica quirúrgica més adequada al cas. Hem de tenir en compte que hi ha més d’un centenar de tècniques quirúrgiques d’hallux valgus i, per això, és important valorar paràmetres tan bàsics com la mobilitat del primer ràdio, l’exploració biomecànica i la valoració radiològica.