- Funcional: com a posició compensatòria del dit davant d’altres deformitats de l’avantpeu o de la tíbia.
- Genética: com polidactília, polisindactília, metatars var i primer radi insuficient o més curt. Sol ser unilateral.
- Iatrogènica: com a resultat advers d’algunes cirurgies (tals com la tècnica Mc Bride o l’extirpació de sesamoides).
- Traumatismos.
- Malalties reumàtiques.
Igual que l’hallux valgus, és un peu difícil d’acomodar en un calçat. Pot donar molèsties per compressió del dit contra aquest i fins i tot provocar onicocriptosi (ungla encarnata) al canal tibial o medial del dit.
El tractament de l’hallux varus dependrà de la causa i el grau de complicacions que provoquin al pacient. Els tractaments conservadors es centren a ortesis correctores i embenats a edat primerenca. En individus amb hallux varus no simptomàtic, amb flexibilitat, rang de moviment i amb una desviació suau o moderada podem aplicar suports plantars per contenir les càrregues a què es sotmet el primer radi.
En casos amb simptomatologia severa que necessitin un tractament quirúrgic com a primera elecció, valorarem la mobilitat així com l’estat de l’articulació metatarsofalàngica i dels sesamoides.