Heloma per inclusió. Concepte, clínica i tractament
L’heloma plantar, conegut vulgarment com a “clau”, és una hiperqueratosi focalitzada que afecta la capa més profunda de l’epidermis a conseqüència de la pressió exercida a la pell per un punt ossi o un agent extern en la mateixa direcció i de sentit oposat. A vegades, l’alteració de l’estrat basal i de les crestes epidèrmiques fa recidivar l’heloma en el temps encara que s’elimini la pressió exercida sobre l’epidermis. L’heloma es produeix per hiperpressió de la pell entre dos plans o superfícies dures. Bé sigui per pressió entre un os del peu contra un agent extern com per exemple el calçat o el sòl o bé sigui la pressió exercida a la pell per dues superfícies òssies (per exemple l’heloma interdigital que apareix entremig de dos dits). Aquesta pressió produeix una isquèmia o falta de reg sanguini en l’epidermis produït per l’aparició de queratina des de la capa basal fins a la còrnia per un procés de queratinització dels queratinòcits. Això dona lloc al fet que la localització dels helomes sigui molt diversa. Poden aparèixer a la planta del peu, entremig dels dits, en el dors dels dits o en el contorn de la làmina unguial. Clínicament, els helomes apareixen recoberts d’una callositat amb una textura dura i dolorosa a la pressió directa sobre l’heloma a diferència de les durícies simples o calls que són més superficials i indolors. Presenten una coloració beix fosca i una superfície circularment delimitada. Al deslaminar la hiperqueratosi observem una estructura queratínica de forma cònica sent la base del con la zona més superficial de la pell i l’àpex del con la zona més profunda de l’epidermis. Això es deu al fet que la pressió és concèntrica i es produeix des de la superfície cutània cap a l’interior de l’epidermis. Per aquest motiu els helomes no tenen arrel, ja que en ser lesions per pressió o fricció es reprodueixen sempre que es repeteix la mateixa circumstància. La prevenció de l’aparició dels helomes ha de valorar bàsicament: 1- El calçat. Les soles fines o poc flexibles afavoreixen l’aparició dels helomes. Els calçats anatòmics, amples i sense excessives costures així com talons fisiològics redueixen l’aparició de l’heloma. 2- L’anàlisi de la trepitjada. Encaminat a detectar possibles anomalies de la deambulació que puguin provocar pressions inadequades. 3- La morfologia del peu i les seves alteracions (galindons, dits en arpa, insuficiències metatarsals, etc). És important l’anàlisi podològica de les possibles deformitats del peu que poden ocasionar fricció i pressió amb els calçats. Aquesta valoració ens ajudarà a l’elecció del tractament més correcte (ortesi de silicona, plantilles o cirurgia). El tractament de l’heloma és divers. La quiropòdia és el tractament més immediat i amb excel·lents resultats simptomàtics a curt termini. Es tracta de la deslaminació de la capa còrnia amb bisturí mitjançant l’enucleació total de la capa queratínica. Segons les causes que provoquen l’heloma, la reaparició en el temps serà més o menys freqüent. En els casos que l’heloma reapareix amb freqüència o intensitat, tenim l’opció de tractaments conservadors per a reduir les pressions que provoquen aquesta lesió. Aquests tractaments poden consistir en plantilles personalitzades en el cas d’helomes plantars, o bé ortesis digitals de silicona en el cas d’helomes a nivell digital. Quan els tractaments conservadors fracassen, pot plantejar-se com a tractament resolutiu la cirurgia. En el cas d’helomes interdigitals s’elimina l’exòstosi o prominència òssia causant i en els helomes dorsals, la cirurgia va orientada a la correcció d’una alineació incorrecta del dit (arpa, martell, etc.) com a causa de la fricció d’aquest amb el calçat. És possible la intervenció quirúrgica d’helomes plantars, però s’ha de valorar en profunditat la seva necessitat ja que pot induir a efectes secundaris no desitjats. Helomes plantars per inclusió. Observeu la relació dels helomes amb les zones de càrrega.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!