La braquimetatàrsia

La braquimetatàrsia, també anomenada metatars hipoplàsic, es caracteritza per un escurçament anormal d’un o diversos metatarsos. Visualment s’observa un o més dits més curts que la resta dels altres i poden presentar una elevació d’aquests respecte als altres dits.

Sol ser molt més freqüent en dones que en homes i les seves causes són congènites, associades a síndromes tals com la síndrome d’Apert, la síndrome de Turner, la síndrome d’Aarskog-Scott, o adquirides (traumàtiques en període de desenvolupament o iatrogèniques).

Bàsicament la causa és genètica causada pel tancament del nucli de creixement de l’os abans d’hora.

Afecta majoritàriament el quart dit i de forma bilateral (en tots dos peus). Quan l’escurçament afecta més d’un dit es denomina braquimetapòdia.

La braquimetatàrsia comporta tres problemàtiques bàsicament:

1. A certes persones, l’aspecte estètic els condiciona algun tipus d’activitat o l’ús de calçats oberts a l’estiu per angoixa al rebuig social.

2. Matatarsàlgies per l’escurçament anormal d’un metatarsià respecte als altres pot possibilitar una transferència de càrregues cap a a la resta dels metatarsians i provocar, així, dolors plantars per mal suport.

3. Dolor en el dors del dit afecte a causa de la pressió contra el calçat per la seva posició més elevada respecte a la resta de dígits.

Els tractaments conservadors solen ser els més usuals en les braquimetatàrsies. Aquests tractaments es basen en calçats anatòmics i plantilles ortopèdiques amb la finalitat de reequilibrar les càrregues plantars i la biomecànica del peu.

En pacients joves es pot valorar el tractament quirúrgic amb l’objectiu de retornar la longitud adequada al metatarsià mitjançant un autoempelt ossi o artificial. Altres tècniques quirúrgiques utilitzen fixacions externes o internes que elonguen l’os progressivament en un període determinat de temps.