La cel·lulitis és una infecció aguda d’origen bacterià que afecta el teixit conjuntiu subcutani a causa d’una ruptura de la pell. Els bacteris més comuns en l’aparició d’una cel·lulitis són l’Stafilococus Aureus i els estreptococs del grup A (S. Pyogenes).
La cel·lulitis presenta una zona cutània amb enrogiment difús, dolor, edema i, en ocasions, supuració. És habitual la presència propera d’una lesió cutània com a pont d’accés de la infecció.
La cel·lulitis apareix com a resultat de diferents lesions en la pell tals com;
a) Ferides o tractaments cutanis.
b) Picades d’insectes o mossegades d’animals.
c) Cremades.
d) Incisions quirúrgiques.
i) Ulceracions per patologia vascular i diabetis.
f) Tractament amb fàrmacs immunodepressors o malalties amb afectació del sistema immunitari (leucèmia, Sida, etc).
Altres factors de risc són el peu d’atleta, les laceracions cutànies per humitat, l’obstrucció dels canals limfàtics, l’obesitat i la insuficiència venosa.
Apareix generalment en braços, cames, peus i cara. Cursa amb inflamació en els primers dies i pot desenvolupar-se ràpidament arribant a provocar una limfangitis o una tromboflebitis.
És important en la prevenció de la cel·lulitis, el rentat i desinfecció de ferides així com tots els mitjans necessaris per a una bona higiene general.
El tractament en circumstàncies lleus és fonamental la teràpia antibiòtica oral, al costat de fàrmacs antiinflamatoris o analgèsics si cal.
És recomanable el repòs i l’elevació de l’extremitat afecta.
En cas que la infecció no remeti passats 2 o 3 dies, existeixi febre o afectació extensa de la cel·lulitis, és recomanable procedir al tractament antibiòtic per via intravenosa. En el supòsit d’existir un abscés purulent és important drenar-lo quirúrgicament.