La malaltia de Ledderhose és un tipus de fibromatosi plantar caracteritzat per l’engruiximent i aparició de nòduls benignes d’aparença dura i rodona o aplanada localitzats a la part central o medial de la fàscia plantar o aponeurosi dels peus. Es presenta majorment en pacients de mitjana edat o edats avançades i és 10 vegades superior l’afectació en homes que en dones, així com predominantment en la raça blanca. En el 25% dels casos és bilateral. Aquests nòduls poden provocar dolor en caminar o en bipedestació sobretot quan van augmentant de grandària. Els nòduls més superficials són més petits, més delimitats i menys simptomàtics que els nòduls profunds.
La malaltia de Ledderhose pot anar associada a altres patologies fibrosantes com la malaltia de Peyronie o la contracció de Dupuytren.
La causa que produeix la malaltia de Ledderhose és d’origen desconegut, encara que es relaciona amb l’epilèpsia i la diabetis mellitus, malalties hepàtiques cròniques o traumatismes repetits.
El diagnòstic de la malaltia de Ledderhose és clínic, encara que l’ecografia i majorment la ressonància magnètica ajuden a confirmar i avaluar el grau de la malaltia. La biòpsia i l’anàlisi histopatològica també són proves determinants.
Els tractaments en la malaltia de Ledderhose són de diferent índole. En un primer estadi es poden aplicar tractaments conservadors tals com l’ús de calçat adequat, plantilles ortopèdiques per a descarregar els nòduls, fisioteràpia, injeccions de corticoides per a disminuir la grandària d’aquests i radioteràpia a l’inici de la patologia o bé en casos ja intervinguts amb queloides importants.
Quan els tractaments conservadors no resulten efectius, cal recórrer a la cirurgia mitjançant la fasciatectomia local o parcial àmplia i completa. Existeix la possibilitat de recidiva nodular postquirúrgica.
Altres tractaments alternatius són els tractaments mitjançant la colagenasa injectable i la crioteràpia.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA