La xerosi és una anomalia dermatològica per la qual la pell no s’hidrata prou. Rep comunament el nom de “pell seca”. Aquesta falta d’hidratació sol ser deguda a l’envelliment (xerosi senil) o a patologies com la diabetis.
Els individus sans amb sequedat cutània poden patir incomoditat i un trastorn estètic, sense comportar complicacions més greus per a la salut.
La pell seca cursa amb tibantor i aspror d’aquesta, progressat fins a aconseguir un aspecte escatós i flocular.
Existeixen tres factors bàsics en la correcta regularització de la hidratació cutània:
1. La presència d’aminoàcids, urea i lactat en les capes superficials de la pell.
2. Els lípids disminueixen la pèrdua d’aigua per evaporació.
3. Els canals d’aquaporines que transporten l’aigua des de les capes més profundes de la pell a les més superficials.
La xerosi cursa de forma aguda o crònica donant múltiples símptomes en major o menor mesura:
1. Tibantor: disminueix l’elasticitat de la pell provocant menys flexibilitat i pèrdua de volum.
2. Descamació cutània: la capa superior de la pell es torna seca i inflexible.
3. Aspror: La falta d’aigua provoca mort cel·lular en les capes superficials de la pell donant com resultat un engruiximent de la capa de cèl·lules mortes.
4. Picor: reacció al malestar provocat per la tibantor cutània.
5. Pell flocular: apareix en exfoliar-se les escates de pell seca. Pot presentar-se com una pols fina.
6. La sensibilitat: la pell seca afavoreix la penetració en la superfície cutània d’irritants i productes químics.
Els factors que afavoreixen l’aparició de la xerosi són d’origen intern i extern. Els factors externs engloben la humitat ambiental, l’excés de neteja o amb netejadors agressius que destrueixen la barrera natural de la pell i la llum solar (els rajos ultraviolats evaporen l’aigua de la pell). Els factors interns comprenen la dieta, la deshidratació, la pell, la medicació i diverses malalties com els trastorns de tiroides, la psoriasi i la dermatitis atòpica.
Per obtenir un tractament eficaç contra la xerosi haurem de valorar tots els factors implicats en el manteniment de la pell. En la majoria de casos existeix una manca d’urea, de factors hidratants naturals i de lípids. Per això, usar restitutoris tòpics que aporten aquests principis, seran vitals per restablir la hidratació cutània. Els principals actius més utilitzats en el tractament de la xerosi són els queratolítics, substàncies higroscòpiques, substàncies oclusives i substàncies que imiten el mantell àcid-gras superficial de la pell.
Com a hàbits diaris hem d’evitar l’exposició a l’aire sec i càlid, l’ús excessiu d’aigua calenta en la higiene corporal, usar roba de fibra natural (si pot ser calma i cotó) i beure prou aigua.
