Les berrugues plantars. Causes, símptomes i tractament

Les berrugues plantars són d’origen víric, en concret del tipus Papil·loma Humà (VPH) i com el seu nom indica, es localitzen en la planta dels peus. Tenen aspecte de coliflor amb una superfície circumscrita i amb petites taques negres. Aquestes berrugues plantars s’acompanyen d’un anell blanc, dur i queratòsic en el seu contorn.

La berruga plantar és una tumefacció benigna dèrmica, encara que pot aparèixer en teixit mucós. Llavors rep el nom de papil·loma. És possible la presència de dolor en funció de la seva localització i grandària.

Les berrugues plantars tenen un aspecte aplanat i afecten majorment nens, adolescents, així com qualsevol pacient amb el sistema immunològic feble. Accedeixen fàcilment a l’individu per mitjà de petites lesions a nivell dèrmic com poden ser talls o clivelles.

Encara que és cert que en algunes ocasions desapareixen soles, és convenient tractar-les per a evitar la disseminació en el propi pacient o el contagi a altres persones.

El mitjà de contagi són els ambients humits que permeten romandre al virus, com ara piscines, dutxes, saunes, etc.

Les característiques de les berrugues plantars són:

1.- Lesió dèrmica rugosa i granulada en la planta del peu o zona interdigital.

2.- Aparició d’hiperqueratosi o callositat recobrint la berruga plantar.

3.- Presència de petits punts negres a causa de la coagulació de petits vasos sanguinis.

4.- Dolor en pressionar sobre la berruga plantar.

5.- Sagnat amb facilitat en deslaminar-les.

Les mesures preventives comprenen no compartir tovalloles i calçats, així com l’ús de xancletes en zones humides com dutxes o piscines. És important protegir-se les clivelles o lesions cutànies ja que són una via d’entrada del virus en l’organisme.

Existeixen diverses opinions de tractament per a les berrugues plantars, per la qual cosa, l’elecció terapèutica variarà en funció de la localització, edat, grau de dolor i anamnesi del pacient.

Majoritàriament existeixen altres tractaments alternatius com són la crioteràpia, l’electrocoagulació, els tractaments químics tòpics amb àcids o bases, els tractaments medicamentosos orals o bé en els casos que la resposta als tractaments més conservadors no és positiva, es pot optar pel tractament quirúrgic. Aquest tipus de tractament pot consultar-lo en el nostre blog en l’article “Intervenció quirúrgica de berrugues plantars”.