Les úlceres són lesions deprimides que apareixen als peus amb afectació variable, que poden arribar des de la capa més superficial de la pell (epidermis)fins a estructures òssies en un procés necròtic, amb una característica comuna: dificultat de cicatrització o cura espontània.
Classificació segons la seva etiopatogènia
– Úlcera neuropàtica (45-60%).
– Úlcera neuroisquèmica (40-55%).
– Úlcera isquèmica:
• Obstrucció arterial crònica (arterioesclerosi) 90-95%.
• Tromboangeïtis obliterant (malaltia deBuerger) 5%.
• Malalties vasoespàstiques (malaltia de Raynaud) 10%.
– Úlcera infectada (neuropàtica o neuroisquèmica) (cel·lulitis, infecció necrosant i osteomielitis).
Grups de risc
– Antecedents d’ulceracions prèvies.
– Amb neuropatia perifèrica.
– Amb malaltia vascular isquèmica.
– Amb deformitats òssies · cirurgies preventives
– Antecedents d’alcoholisme.
– Amb aïllament social.
Tipus d’úlceres
– Úlceres vasculars: Constitueixen solucions de continuïtat amb pèrdues de substàncies epiteli-conjuntives, degudes a un procés tissular patològic d’origen vascular i d’evolució crònica.
Dos tipus: isquèmiques o arterials estàsiques o venoses. Són sempre resultat d’una patologia vascular, de caràcter crònic i recidivant. Les venoses o d’estasi són les més freqüents, representen entre 60 i 80%. Les arterials representen entre 10 i 25% encara que poden ser mixtes. Les venoses són més freqüents en dones i les arterials en homes.
• Factors de risc: tabac, diabetis, hipertensió, obesitat, sedentarisme.
• La clínica de les úlceres venoses inclou aparició en regió supramaleolar interna; de grandària variable, poden ser úniques o múltiples; de formes arrodonides o ovalades; amb vores suaus, una mica elevades, color vermell violaci i brillant; el fons té diferents característiques. Depenent de l’estat de l’úlcera pot ser vermell o groc o presentar secreció purulenta. Dolor moderat o inexistent, quan apareix és a causa de la infecció.
– La clínica de les úlceres arterials, en canvi, inclou dolor produït per la isquèmia i per l’úlcera, punyent i ben localitzat, exacerbat per embenatges i el decúbit. S’alleuja amb cama posició pendulant; fredor per disminució de l’aportació sanguínia; pal·lidesa que en passar el temps evoluciona a cianosi; claudicació intermitent, dolor muscular; impotència funcional; oclusió arterial aguda per obstrucció brusca i absència de pols. Localització de l’úlcera: entre els dits dels peus o en la punta d’aquests, caps articulars de les falanges, taló, malèol extern. En diabètics, zona de caps metatarsals, planta del peu. Característiques de l’úlcera: grandària petita, vores ben definides, gran profunditat (es veu l’os), teixit negrós o necròtic, no té hemorràgies, són seques. Canvis associats a la cama o peu: pell prima, brillant i seca, ungles engrossides, absència de borrissol, variacions de temperatura, pal·lidesa, edema periulcerós.
– Úlceres neuropàtiques: produïdes per un dèficit de sensibilitat que produirà la ulceració en punts de fricció o deformació del peu. Es localitza en qualsevol punt en la planta del peu, on hi hagi una pressió extrínseca mantinguda. Són ulceracions de forma rodona que presenten hiperqueratosis periulcerals. Són indolores.
– Úlceres per pressió: Són zones localitzades de necrosis que tendeixen a aparèixer quan el teixit tou està comprimit entre dos plans. La pressió normal en els capil·lars cutanis oscil·la entre 16-33mm Hg, quan el pes excedeix a aquesta pressió es presenta isquèmia local i erosió de la pell i produeix l’úlcera. Els factors de risc que n’afavoreixen l’aparició són lesions cutànies; trastorns en el transport d’oxigen; deficiències nutricionals; trastorns immunològics; alteracions de l’estat de consciència; deficiències motores i deficiències sensorials
• La seva etiopatogènia inclou:
• Pressió: És una força que actua perpendicular a la pell a conseqüència de la gravetat, provocant un aixafament entre dos plans.
• Fricció: És una força tangencial que actua paral·lelament a la pell, produint-se frecs, per moviments o arrossegaments.
• Força de pinçament vascular: Combina els efectes de pressió i fricció.
Tractament
El tractament és multidisciplinari, prolongat i difícil, per la qual cosa serà fonamental establir un diagnòstic diferencial entre els diferents tipus d’úlceres. La cura local ha d’anar acompanyada de la correcció de la causa productora, crucial en la curació, així com a evitar la recidiva (plantilles de descàrrega). És molt necessari mantenir ben neta i hidratada la pell perilesional. Hem d’evitar l’abús d’antisèptics agressius sobre la pell ja que la ressequen molt.
