Fa uns mesos, en la unitat de biomecànica de l’Institut Català del Peu, FitMetric, es van dur a terme una sèrie de valoracions funcionals en alguns tennistes de la Federació Catalana de Tennis amb l’objectiu de valorar la funcionalitat articular dels tennistes. Posteriorment, a l’abril, una selecció d’aquests tennistes passarien per l’anàlisi biomecànica dels gestos tècnics dels cops per a analitzar la funcionalitat articular durant el joc.
L’objectiu d’aquests estudis van molt més allà d’estudiar la funcionalitat articular dels jugadors dins i fora de la pista, tot i que n’és l’objectiu principal. Òbviament, els nostres lectors i sobretot els aficionats al tennis, ja poden imaginar que les lesions en pista són, en gran part, un problema intrínsec del jugador que es veu reflectit en el joc, la solució o la prevenció d’aquestes lesions no sols està en el treball en la pista, sinó també en el treball que es pot realitzar fora. És veritat que la preparació física ja és molt exigent, però moltes vegades no s’analitzen (o no s’analitzen correctament) uns certs factors que condicionaran el tennista i el seu joc, i que per tant d’això dependrà en gran manera la prevenció de lesions.
En les anàlisis biomecàniques es busca observar i provar si es compleixen algunes de les moltes hipòtesis que es tenen avui dia en el tennis, des de les d’interès del preparador físic, les de l’entrenador tècnic i les que des de FitMetric hem plantejat per especial interès en una cosa tan, aparentment, lògica com qüestionar-se “El tennista neix o es fa?”. Una infinitat de dades a analitzar amb què poder donar resposta ‘Sí’ o ‘No’ a si es compleixen les hipòtesis establertes amb les quals, a més, podrem donar a conèixer amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement del tennis tant a tècnics com a preparadors físics.
