El peu cavo posseeix una morfologia caracteritzada per un augment de l’altitud i
l’amplitud de l’arc longitudinal del peu. Per aquest motiu la superfície de suport es veu
disminuïda sobretot en l’arc longitudinal extern, on és habitual la presència del
trencament de l’istme. Normalment, és asimptomàtic, però pot ocasionar fatiga,
esquinços de repetició del peu o turmell, punts d’hiperpressió així com afectació
muscular i/o fascial.
L’etiologia del peu cavo és variada:
– Malaltia neurológica.
– Idiopàtica
– Hipertònica (esportistes i ballarines)
– Peu cavo congènit (poc comú)
– Secundari a traumatismes.
Les neuropaties hereditàries sensitivomotores, com el Charcot-Marie-Tooth, i les
atròfies musculars espinals distals són les afeccions neuromusculars que amb major
freqüència causen peus cavos. També cursen amb aquesta afectació malalties
neurològiques d’altra etiologia com la poliomielitis, la paràlisi cerebral, l’atàxia de
Friedrich o les distròfies musculars.
La simptomatologia i la clínica del peu cavo és la següent:
– Rigidesa
– Dits en urpa
– Dolor en zones de pressió plantar (sobretot en els caps dels metatarsians o
puntes dels dits en urpa).
– Fascitis plantars
– Talàlgies
– Hiperqueratosi, helomes
– Inestabilitat de peu i turmell
Es pot classificar en anterior, posterior o mite, segons la seva disposició en el pla
sagital. El peu cavo anterior és la forma més freqüent. En aquest peu el desequilibri
entre els músculs que traccionen el peu tendeix a verticalitzar els metatarsians,
principalment el primer, cosa que fa que els seus caps es trobin marcadament
descendits en referència al taló. El peu cavo posterior apareix en la paràlisi del tríceps
sural i, a conseqüència de la manca de tracció de l’Aquil·les, el calcani es verticalitza i
ascendeix per la part anterior. Les formes mixtes es presenten quan la caiguda del
primer metatarsià és més acusada respecte dels altres, perquè el retropeu es col·loca
en gran supinació per compensar-la i secundàriament el calcani es verticalitza.
Segons la posició del taló al pla frontal, el peu cavo pot ser cavo var, cavo valg o cavo
neutre.
Pel que fa al tractament és aconsellable un suport plantar retrocapital, que
aconsegueix redistribuir les càrregues a la planta del peu, de manera que
el recolzament disminueix sota els caps dels metatarsians i una part es transfereix a la
zona distal de la diàfisi, així com un augment de l’estabilització del peu i el turmell.
Alhora, l’elevació dels caps metatarsians provocarà una disminució de la posició en
urpa dels dits, que també estaran més còmodes amb un calçat de pala alta i ampla. En
el peu cavo, el principal problema pel pacient és el dolor plantar. Una ortesi de
suport retrocapital també pot aconseguir un alleugeriment simptomàtic. Si el
tractament conservador és insuficient, i als peus cavos que presentin una alteració
important de la biomecànica del peu o del dolor que ocasioni una alteració funcional i
un impediment de l’activitat diària, es planteja el tractament quirúrgic.
