Les picades per insectes i aràcnids solen provocar reaccions cutànies immediates. En el cas d’àcars, mosquits i puces (insectes paràsits o xucladors) provoquen picor, mentre que en el cas de vespes o abelles (insectes verinosos o picadors) provoquen dolor.
Les picades de mosquits causen per freqüència major nombre de problemes mentre que les picades d’abelles i vespes són més perilloses. La intoxicació per picades d’insectes i aràcnids provoquen més mortalitat que les mossegades de serp. Les picades d’aranya solen ser inofensives encara que en determinats pacients poden provocar reaccions adverses serioses, tals com el xoc anafilàctic.
Els símptomes més freqüents són l’enrogiment, inflor, dolor, picor, cremor i tumefacció. En el cas del xoc anafilàctic, els símptomes són generals i de ràpida evolució, i provoquen inflor de boca o cara, dolor al pit, dificultat per respirar i feblesa.
Les abelles moren en picar a causa que deixen el seu agulló clavat a la pell, mentre que les vespes no deixen l’agulló i tenen més reaccions adverses. Com a norma general, davant una mossegada cal retirar l’agulló (si n’hi ha) raspant amb un objecte de vora recta i no amb pinces, ja que aquestes poden augmentar la quantitat de verí secretat en comprimir el sac de verí.
Cal rentar la zona de la picada amb aigua tèbia i sabó així com aplicar sobre el membre elevat una bossa de gel durant 10 minuts en intervals del mateix temps. El fred actua com a vasoconstrictor reduint l’arribada de sang i mediadors de la inflamació. Es poden aplicar corticoides en crema i un antihistamínic oral en el cas que es cregui necessari. No useu antihistamínics en crema perquè poden produir erupcions cutànies amb la llum solar.
En llocs on existeixin aranyes verinoses es recomana si és possible portar al centre sanitari aquest aràcnid perquè l’identifiquin o bé fer-li una foto amb la càmera digital.
Les picades de mosquit solen ser en una mateixa àrea i de forma dispersa, i provoquen picor i lleugera inflamació. En determinats continents poden ser un focus de transmissió del dengue o de la malària.
Amb la picada d’abella, el dolor és agut i provoca un enrogiment de la pell al voltant de la picada. Les picades de puces i xinxes són molt semblants entre si i provoquen senyals petits similars als del mosquit i presenten una disposició en fila.
La paparra provoca dolor i menjança a causa que enterra el seu cap a l’interior de la pell i creix a mesura que absorbeix la sang. En retirar-les de la pell cal assegurar-se que no quedi el cap a l’interior. Les mossegades d’aranya són menys freqüents i provoquen petites lesions pruriginoses en forma de fava. Aquestes mossegades solen presentar dos forats a diferència dels insectes, encara que de vegades només hi ha un forat; per aixo és complicat determinar si és un insecte o un aràcnid.
Per prevenir les picades es recomana no molestar els insectes, ús de repel·lents adequats, cobrir la pell amb roba i no caminar descalç.
Picada de mosquit comú
Picada de mosquit comú
Picada de mosquit comú
Picada de mosquit tigre
Mossegada d’aranya
Mossegada d’aranya venenosa sudafricana després d’un any d’evolució
Mossegada de paparra
Mossegada de paparra. Detall
Mossegada de paparra. Detall