Definim el quist sinovial, també conegut com a ganglió, com una massa arrodonida definida situada pròxima a una articulació. Són tumoracions benignes rodones o ovalades l’interior de les quals conté un líquid mucoide gelatinós. Solen ser asimptomàtics i de grandària variable. Poden augmentar en el temps pel moviment de l’articulació adjacent.
Els pacients poden presentar dolor, sensibilitat, feblesa (exacerbades amb el moviment) i incomoditat a nivell estètic. La simptomatologia apareix quan el ganglió pressiona un nervi limítrof o altres estructures, presentant així entumiment, formigueig, dolor o feblesa muscular.
Encara que l’etiologia de l’aparició del quist sinovial és desconeguda, es creu que sorgeixen de microtraumatismes repetitius que donen lloc a la degeneració mucinosa del teixit connectiu del revestiment d’un tendó o d’una articulació. Això ocorre ja que aquestes lesions repetitives en les estructures capsulars i lligamentoses de suport semblen estimular els fibroblasts perquè produeixin àcid hialurònic, que s’acumula per a produir el material “gelatinós” de mucina esmentat.
Els quistos ganglionars representen entre el 60% i el 70% de les masses de teixits tous que es troben a la mà i al canell. També els localitzem en genolls i peus. Encara que poden formar-se a qualsevol edat, es troben amb major freqüència en dones d’entre 20 i 50 anys. Les dones tenen tres vegades més probabilitats de desenvolupar un quist ganglionar que els homes. Aquests quistos també es troben amb freqüència entre els gimnastes, probablement secundaris a traumatismes repetitius i estrès de l’articulació del canell.
Entre els possibles factors de risc cal destacar la incidència en persones amb osteoartritis per desgast en les articulacions, sobretot dels dits, així com articulacions o tendons que han sofert una lesió.
Les proves per imatge tals com ecografies, ressonàncies magnètiques o radiografia ens ajuden a confirmar el diagnòstic i descartar altres patologies de característiques similars.
Com hem comentat, els quistos sinovials no solen requerir tractament, de fet poden remetre espontàniament, però en els casos en els quals hi hagi augment de la grandària, dolor o una altra simptomatologia s’iniciarà tractament conservador, és a dir la immobilització mitjançant fèrules o guix de l’articulació de durada determinada per a la reducció del ganglió. Si això no funciona, realitzarem tractament invasiu drenant el contingut de l’interior del quist mitjançant punció. En alguns casos pot haver-hi recidives.
Per tant, l’escissió quirúrgica del quist sinovial sol ser el tractament d’elecció però per a això és crucial conèixer en profunditat l’anatomia subjacent per a evitar lesionar les estructures neurovasculars pròximes al quist. Cap tractament garanteix que no torni a aparèixer.
