Reconstrucció del tendó d’Aquil·les. Aspectes claus de la cirurgia.

El tendó d’Aquil·les uneix el múscul solear i els bessons a l’os calcani i té com a funció primordial l’elevació del taló del peu del sòl. És el tendó més gruixut i resistent del nostre organisme i s’inserta a la regió inferior mitjançant un ancoratge al calcani. Sol trencar-se 2 o 3 centímetres per sobre de la inserció a causa d’una falta de vascularització.

L’esquinç o trencament del tendó d’Aquil·les sol acompanyar-se de la percepció d’un espetec o cruixit, dificultat de mantenir-se de puntetes, dificultat al deambular o pujar escales i dolor de la part posterior del turmell. Sovint hi ha antecedents de tendinitis crònica de tendó d’Aquil·les o d’haver estat tractats amb antibiòtics derivats de les quinolones.

Les causes són traumàtiques (diversos tipus d’accidents, de vegades en iniciar una carrera sobretot en sòl dur practicant esports en els quals s’obliga el peu a frenades o girs bruscs, o per l’existència de peus buits.

Aquest tipus de lesió es pot diagnosticar mitjançant examen físic utilitzant la maniobra de Thomson, si bé l’ajuda de la ressonància magnètica serà molt necessària per conèixer l’abast de l’esquinç.

Un trencament total del tendó d’Aquil·les precisarà un tractament quirúrgic mentre que en un trencament parcial del tendó d’Aquil·les haurà de sospesar-se la necessitat d’una cirurgia reparadora o la utilització d’un guix durant 3 a 6 setmanes a fi de regenerar el tendó (aquest guix haurà de canviar-se cada 2 o 3 setmanes per ajudar a estirar el tendó). L’avantatge del tractament quirúrgic és la baixa estadística en recidives de trencament del tendó, mentre que el desavantatge són les complicacions postoperatòries de qualsevol ferida quirúrgica.

L’anestèsia que s’utilitza en aquest tipus de cirurgies pot ser epidural (adormint les cames mitjançant l’anestèsia espinal) o bé anestèsia general del pacient.

S’inicia la cirurgia amb una incisió d’uns 8 centímetres de longitud aproximadament des del panxell fins al turmell. Se separen els plànols anatòmics fins a aconseguir els dos extrems del tendó d’Aquil·les del múscul prim plantar que al seu torn, servirà d’empelt i reforç de la sutura del tendó d’Aquil·les. Una vegada suturat el tendó d’Aquil·les, s’utilitza el tendó del múscul prim plantar extret a manera de llaçada entre els dos extrems del tendó d’Aquil·les. En la següent fase se sutura amb material biodegradable aquesta llaçada entre si i amb el tendó d’Aquil·les.

Es important protegeir el tendó d’Aquil·les reconstruït mitjançant el seu propi embolcall fisiològic (paratendó) o amb l’ajuda d’algun apòsit especial que impedeixi les adherències del tendó d’Aquil·les a la pell. Finalment se suturen els plànols anatòmics de la pell.

És comuna la utilització d’un drenatge durant 1 o 2 dies per evitar l’acumulació de restes hemàtiques a la ferida, ja que aquestes poden provocar complicacions en la bona cicatrització del teixit.

El postoperatori precisa de l’ús de crosses per caminar ja que no es pot recolzar a terra la cama operada.

Es manté a 90º l’angle entre peu i cama mitjançant una fèrula de guix amb la finalitat d’evitar la rigidesa del turmell durant les dues primeres setmanes.

Sol iniciar-se la deambulació a partir de la tercera setmana usant una ortesi tipus Walker fins a la sisena setmana del postoperatori.

Una vegada donat el pacient d’alta es recomana l’ús de plantilles ortopèdiques per relaxar el tendó d’Aquil·les.

Si l’evolució és correcta, un esportista pot tornar a córrer a partir de les deu setmanes del postoperatori.

S’aconsella als pacients que han sofert un trencament del tendó d’Aquil·les fer estiraments abans de realitzar exercici així com evitar sabates amb taló elevat.