TRACTAMENT QUIRÚRGIC DE L’HALLUX RÍGIDUS

L’hallux rígidus és la segona causa més comuna de dolor en l’articulació metatarsofalàngica del primer dit després de l’hallux valgus. Per això, és una patologia que trobem freqüentment a la consulta. Quan el tractament conservador no aconsegueix l’objectiu de disminuir el dolor i millorar la marxa, hem de proposar al pacient alternatives quirúrgiques ajustades el màxim possible tant al grau de deformitat que presenti, edat, activitats esportives, treball, etc. amb la finalitat d’acabar amb el dolor i millorar-li la qualitat de vida.

Es defineix com hallux rígidus la degeneració artròsica i progressiva de la primera articulació metatarsofalàngica (AMTF), provocant una limitació a la flexió dorsal en estadis inicials i una anquilosi d’aquesta articulació en estadis avançats.
L’etiologia és desconeguda, encara que hi ha diversos factors que poden ajudar a l’aparició o empitjorament de la patologia, tals com els microtraumatismes repetits, malalties reumàtiques, gota, cirurgies prèvies, etc.

Per a l’elecció de la tècnica quirúrgica adequada cal valorar el pacient en la seva globalitat (treball diari, activitats complementàries, edat, etc.) així com una valoració radiològica de la deformitat per poder determinar un pronòstic i proposar un tractament quirúrgic correcte. Per a això la classificació de Coughlin i Shurnas proposa 4 estadis segons el grau d’afectació. En els graus I i II (fig.1) realitzarem tècniques quirúrgiques en les quals es preservi l’articulació, buscant augmentar el moviment DF de la MTF. (OT Weil, implants, Keller modificat/artroplàstia d’interposició).

En tots els casos, a més de la tècnica quirúrgica triada, es realitza una neteja articular per eliminar els osteòfits.

La tècnica amb millors resultats sol ser l’artrodesi metatarsofalàngica, que pot ser fixada amb cargols, grapes o plaques.

Per a la realització de l’artrodesi, el més important és la preparació de les superfícies articulars i la posició en la qual artrodesarem l’AMTF (figs. 3 i 4). La posició correcta per a l’artrodesi (estant el peu en càrrega) és amb l’eix de la falange paral·lel al sòl, una angulació en el pla sagital de 20-25º de l’AMTF en flexió dorsal, 5-10º de valgus en el pla transversal i amb una rotació del dit neutra (ens ajudem de la posició de l’ungla, que ha de quedar completament paral·lela al sòl). Per a la preparació de les superfícies articulars se solen utilitzar freses concavoconvexes, fresant i eliminant el cartílag articular perquè la fusió de l’articulació sigui el més completa i estable possible. Una vegada fresat el cap del metatarsià i la base de la falange proximal, hem de mantenir l’articulació en la posició correcta i escollir el material d’osteosíntesi. En cas d’escollir cargols canulats per fixar l’artrodesi, introduïm dues agulles de Kirschner (AK) que sostindran l’AMTF i ens serveixen per trepanar i fer el forat guia per introduir el cargol, posant els cargols creuats entre si (figs. 5 i 6). En cas d’escollir fixar l’artrodesi amb placa, sistema biomecànicament més estable (fig.7), també utilitzem les AK per sostenir l’AMTF, col·locant la placa en el dors de l’AMTF i trepanant per introduir els cargols que sostinguin la placa. Repetim el procediment per fixar l’articulació amb grapes de memòria, posant una grapa a la part medial de l’AMTF i una altra a la cara dorsal.

En els graus III (fig.2) i IV practicarem intervencions en les quals fusionem la MTF per eliminar el poc moviment que té aquesta i així eliminar el dolor (artrodesi).

Radiografia d’un hallux rígidus en un estadi II.

Preparació de la superfícíe articular de la base de la falange proximal del primer metatarsià. Eliminació del cartílag articular mitjançant fresat

Preparació de la superfícíe articular del cap del primer metatarsià. Eliminació del cartílag articular mitjançant fresat.

Col·locació de les AK per sostenir l’AMF i trepanar per posar el material d’osteosíntes.

Material d’osteosíntesi col·locat, en aquest cas dos cargols creuats..

Fixació amb placa de la primera AMF